Roma, 22 de gener del 2013

Avui, i per això t’ho escric avui, he conegut un cocodril, aquell famós, el de les llàgrimes. Se m’ha aparegut, com gairebé tot ho fa ara, a la pantalla de l’ordinador, fosforescent en la negror del dia. Portava una disfressa estranya i m’he hagut de mullar la cara per reconeixe’l, era ell, el cocodril de les llàgrimes rodones, que fan FLOP al caure. M’ha xiuxiuejat una cosa a l’orella, com una picada d’ullet sonora però no amable. M’ha portat en una cova i m’ha jurat que ens tornaríem a veure. Se n’ha anat escampant fum negre i m’ha deixat aquí sola, sola amb els romans i les seves cares, els seus gorros i les seves bufandes, amb les seves jaquetes i les seves paraules.

PERÒ, demà, i per això t’ho escric demà, he llegit al diari del senyor del costat (aquell on les notícies sempre són més fresques i apetitoses): “Trobat cocodril ofegat, entaforat dins la tassa del vàter d’una famosa pizzeria romana”. I se m’escapava el riure, fins que he hagut d’apartar els ulls del diari perquè el senyor del costat ja començava a enfurismar-se…

Advertisements
Tagged , , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: