Roma, 7 de febrer 2013

Quan estic tanta estona esperant a la parada, i no hi ha rastre ni de l’ombra del tramvia, ni un bri de la seva olor, ni un so llunyà i confús, ni una senyal d’esperança equívoca… se’m posa la cara llarga i els cotxes van passant ràpid i em sento, literalment, qual la nena que els seus pares han oblidat d’anar a buscar al cole, qual novia a la que el novio acaba de deixar trencant-li el cor en mil bocins, qual gos a la cuneta abandonat pels amos cruels, qual avi a la residència a qui ningú va mai a veure, qual puta de la esquina a la que ningú li demana els serveis, qual el faroner de “La Pell Freda”, qual el pastís d’aniversari del nen mort de “Short Cuts” de Carver, qual un actor presentant-se al càsting per fer de Godot en una suposada adaptació televisiva, qual el pèsol que ha caigut darrere la nevera, qual els cartells electorals del perdedor després de les eleccions, qual una estúpida persona esperant un estúpid transport públic a Roma!

Llavors arriba, poc a poquet el tramvia vell, tremolós i grinyolant, obre les portes amb una bafarada de llum taronja i calidesa, em fa seure entre una gorda i un vell pudent i tot torna a ser bonic i normal.

Advertisements
Tagged , , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: