Roma 25 de febrer 2013

Sabia que criticaries la meva debilitat romanticoide, my dear, però si vols parlar de coses series, parlem de la feina, parlem.

Vaig conèixer el senyor Tomaso en una pizzeria. Va arribar molt content, gairebé dels últims clients i va demanar una capricciosa gairebé cridant. (Més tard entendria que aquell era simplement el seu to de veu).

Després d’un clic que ja no recordo, em trobo parlant amb ell que m’explicava, no sense una mica d’orgull, que era productor de CINEMA (s’ha de pronunciar així). I jo feliç i innocent li dóno el meu contacte apuntat en un tros de paper groc de la pizza. I ell també feliç i innocent em dóna també el seu i diu sí, sí, vine a l’oficina que hi ha una noia que parla espanyol. aaahhh, és clar, així és com van les coses.

La noia que parla espanyol el primer dia ja em diu: vés amb compte, que aquest, referint-se evidentment al senyor Tomaso, no paga el sou.  La comptable em diu que li he d’escriure els mails com si fos un nen petit, per exemple, no li pots posar un link perquè no el sap obrir. aaaah, així és com funcionen les coses…

El senyor Tomaso, que és efectivament com un nen petit, feliç i innocent, està co-produïnt una pel·lícula, d’aquelles fàcils de produïr, on no hi ha ni animals, ni nens, ni circumstàncies climàtiques adverses, sinó totes dues tres quatre coses. I jo, que ara crec que ja em puc declarar amant de les situacions surrealistes, nedo per enmig com peix a la peixera, podríem dir.

Per exemple, el senyor Tomaso vol trobar la manera de portar un ós polar des de la Xina fins al Canadà. L’ós polar té tres mesos i ha de menjar cada tres hores, bé, és molt complicat, enciclopèdia dels óssos polars ets la meva amiga odiada. I llavors decideix que direm que és un gos. De la mida d’un labrador. aaaaah, és clar, si total, qui se n’hauria d’adonar?

I així és com em trobo que li he de contestar un mail a una senyora d’una companyia aèrea que pregunta: Quin tipus de gos és? I em veig temptada, temptadíssima de dir-li, Miri, és un (g)ós polar. Llàstima que la broma estúpida només té sentit en català.

De totes maneres, malgrat el senyor Tomaso té el cap literalment dins una peixera, malgrat que tots els que treballen a la seva oficina en tinguin un tip d’ell, malgrat no sàpiga qui és Drew Barrymore, malgrat no sàpiga com obrir un link ni com escriure en anglès… malgrat tot, alguna cosa deu tenir, una labia impressionant o una flor al cul perquè Firma els Contractes, i Paga els Sous. (de moment, tot, de moment..)

Ah, i per cert, si saps d’algú que tingui un Russian brown bear i el vulgui vendre, no te n’estiguis de dir-m’ho!

Advertisements
Tagged , , , , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: