Roma, 17 d’abril 2013

Buy me a drink, baby please, buy me a drink!

I així, entre un glop i un altre, que intercalaré amb unes quantes calades a la cigarreta, amb moviments que intentaran ser graciosos, podré explicar-te, sense que em caiguin les llàgrimes al got, com… espera, rebobinem, podré Preguntar-te què fer quan te n’adones que ets un inadaptat que no es vol adaptar; què fer quan no vols aprendre allò que et volen ensenyar… Quan ets fora i no vols entrar?

Que les persones aconsegueixen allò que volen a base de crits i d’intimidacions, tinc la (ingènua) sensació de que no puc (ni vull aprendre) a cridar i a maltractar el personal fins que em donin el que vull (que d’altra banda, què vindria a ser?). Tinc la (encara més ingènua) certesa de que no donaré el millor de mi sota pressió ni sota por, amb amenaces i en tenses situacions.

A Roma s’hi passegen limusines constantment, els vidres no deixen veure el que hi ha dins, però en algun moment els ocupants n’han de sortir. Per exemple, baixen un grupet de noies amb vestits moníssims i es fan una foto totes juntes. Darrere d’elles LA LIMUSINA i una mica més enrere el colosseu.

I jo penso (penso?) no puc pensar, però m’agobia imaginar que tot el que m’envolta m’empapa, que com una esponja, no ho puc evitar.

I que potser arribarà el dia en el que allò que vull (un vestit brillant però elegant, a conjunt amb les sabates i que em faci bones tetes, una casa gran i plena de coses que no serveixin per res, un novio guapo i amb diners, un cotxe o dos, vacances a la platja i un llarg etcètera per si de cas) ho aconseguiré a base del que faci falta, perquè si jo sóc millor, els altres, per força, han de ser pitjors.

I en el transcurs de fer i aconseguir aquestes coses m’oblidaré del dia que volia escriure’t una carta, del dia que seia a terra mirant la limusina i desitjava que tu buy me a drink per poder-te explicar el que veia i el que sentia, el que pensava sense pensar-ho.

Que les noies baixen de la limusina, que les pel·lícules d’óssos que en teoria volen conscienciar sobre el canvi climàtic es fan amb finançament de grans empreses energètiques, que la gent crida i menteix, que parlen tot el dia pel mòbil sobre tonteries i es discuteixen pel whatsapp, i els cotxes corren i piten sense mirar si atropellen a una vella, que tot fa pudor i hi ha massa gent i estem tots apretats i gairebé no puc respirar, i em sembla que m’estic començant a marejar…

Buy me a drink no per oblidar sinó per sentir més intensament les idees i les imatges que penso (penso?) que et vull explicar, deixa’m sisplau parlar-te i omplir-te el got de paraules, d’aquest món on busco lloc i no en trobo, i on em sembla que no en vull trobar.

IMG_3831

Advertisements
Tagged ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: