Roma, 10 juny 2013

Tenen els ulls brillants quan al bus, mirant per la finestra, escolten la seva cançó. Es queden sense respiració a la butaca i al sortir del cine gairebé no tenen paraules per comentar el que han vist. Porten sempre un llibre a sobre, i se n’enduen  els personatges a la vida real. Escoltant música en directe es troben a sí mateixos desitjant que no s’acabi mai, que continuï i s’allargui per sempre en tota la llargada i amplada del temps.

És comú trobar-los en un bar amb un café o una birra a les mans, completament captivats per una conversa, per una persona, per una mirada. O també davant de l’ordinador buscant informació sobre coses com ara un director recentment desaparegut, autor d’un sol film, el títol del qual tenia més de deu paraules.

Quan poden viatgen, aprenen idiomes per fer amics nous, trenquen prejudicis i es qüestionen els rols. Fan regals i s’embruten les mans, barregen ingredients i s’inventen receptes, descobreixen muntanya i mar i els tracten amb respecte.

Una frase sentida al carrer entre dues persones anònimes pot ser el moment més intens del seu dia. Troben inspiració en una taca d’una pedra, o en l’olor d’unes fulles.

Caminen a poc a poc i amb pressa, volen arribar a tot arreu i no perdre’s ni un detall.

Són ells, els coneixes, que cada dia troben una excusa per flipar, per al·lucinar, per desentendre i maravellar-se més del món.

Són joves, i ningú no els hi podrà robar el seu futur.

Advertisements
Tagged , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: