Roma, 28 de juny 2013

Sobre la temporalitat dels dilluns

Si tu i jo fóssim Zelig, no tindríem el problema de la temporalitat a sobre. Ens informaríem en diaris i ràdios anglesos i italians, parlaríem i escriuríem només aquestes llengües, tindríem només amics anglesos i italians, formaríem famílies angleses i italianes, aniríem al cine, al súper i als bars anglesos i italians. I només ingeriríem te i pizza.

Tu series el més anglès dels anglesos i jo la més italiana dels italians.

Però si tu i jo fóssim Zelig probablement ja fa molt de temps que hauríem arruïnat l’economia familiar en psicoanalistes.

Si la temporalitat no fos temporal, els dilluns no existirien. ( i si aquesta frase no té sentit, no és culpa meva). Perquè no hi haurien ni dilluns, ni dimarts, ni mesos, ni temps per estar a Londres, ni temps per estar a Roma, ni temps per crèixer a Barcelona, ni temps per existir, ni temps per no fer-ho.

No et pots treure la temporalitat de sobre, perquè tot és temporal. (excepte alguna cosa, que ara no em ve al cap…)

Estem fets de temps, i de tota altra mena de coses, entre elles la(es) nostra(es) llengua(ües), amics, família, carrers, bars i supermercats.

I de dilluns. On el temps passa a poc a poc i on les reflexions semblen terribles, i les hores es desfan com la xocolata i no et descuidis…que ja en torna a arribar un altre.

Però per si de cas, entremig es deixa caure algun dimecres, i algun divendres, i et deixen que m’escriguis, en la llengua que et surti i sobre el tema que et piqui, però m’escrius.

Advertisements
Tagged , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: