Roma, 28 juliol 2013

Postcards from Rome

Autosave-File vom d-lab2/3 der AgfaPhoto GmbH

A pocs dies d’aixecar el vol t’envio postals des de Roma, però postals al revés: a davant hi tenen lletres, a darrere si vols, hi poses tu la imatge.

La primera postal és del dia que van escollir el nou Papa de Roma. Esperant el tramvia que no passa finalment camino fins una altra parada per agafar-ne un altre. Li pregunto al conductor què ha passat, perquè l’altre tramvia no circula. I ell em dóna la notícia: han escollit el nou Papa i la gent ha col·lapsat els voltants del Vaticà. Oh! És argentí em diu. Després comencem a xerrar sobre el trànsit, la feina, el sopar, els carrers, la vida. I em diu passa, passa i tanca la porta. Entro a la cabina del conductor i faig tot el trajecte des d’allà amb una vista previlegiada sobre els carrers de Roma. Xerrem molta estona fins que arribo a la meva parada. Em diu que si mai torno a viatjar a aquella hora que el busqui, que es diu Francesco.

Una altra postal de Roma (que al meu parer haurien de vendre per tot arreu) és la de dos turistes corrent per entrar al Panteó quan plou, per saber què carai passa amb el forat que té a dalt!

En aquesta, hi veiem només la meva cara, la cara que se’m queda quan algú m’assenyala algú i diu: Aquest, ha votat a Berlusconi. “Existeen!”

Una postal que és un passeig per la riba del Tevere. L’aigua ja ha baixat de nivell i el carrer és ple de fang, però encara no ha arribat l’estiu perquè s’ompli de bars i paradetes. Poemes a les parets, papers que volen i la música ve de dalt: al pont de Castel Sant Angelo quatre nois amb les seves guitarres, armòniques i veus. Quan arribes a l’Isola Tiberina es pon el sol.

Després n’hi ha una feta des de sobre una bicicleta. Tornant  a casa després d’un vespre tranquil acompanyat amb un vinet blanc. Baixant pel carrer del costat de la via del tren, paralel·lament hi baixa un aqüeducte, i darrere, entre els arcs, treu el cap la lluna plena, envoltada de rastres de núvols platejats.

Una altra, i potser la última, són fotogrames de les tempestes d’estiu d’aquest juliol, que després d’un dia de calor infernal se citaven cada dia a la mateixa hora (4 de la tarda, puntual) unes gotes grosses com punys i fins i tot pedra. Si t’enxampa al carrer, és com tornar a nèixer.

I abans de marxar, una gota dolça de limoncello fet a casa amb llimones de Sicília. Mira-te-la de prop, que ja s’acaba.

Advertisements
Tagged , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: